Benvolguts, les meves disculpes per la poca actualització del blog però un any més he caigut sense voler en la voràgine huracanada de Sant Jordi i tot el que l’envolta.
Tots els que treballem en el sector hem patit pel clima, hem corregut pels timmings d’entrega i hem utilitzat les últimes reserves d’energia per tal que la diada anés el millor possible. Això si, els que érem a Barcelona vam lluir tot el dia un gran somriure patrocinat pel sol que feia.
Canviem de passat a present. Som a principis de maig i per tant...ja han arribat les primeres novetats de labutxaca a les llibreries!
Val a dir que alguns títols ja han entrat directament a la meva llista interminable de llibres pendents per llegir, com ara Innocència Radical de l’Elsa Punset i L’última trobada de Sándor Márai. El primer perquè ja feia temps que tenia ganes de llegir alguna cosa de la filla de l’Eduard Punset i perquè tothom m’havia parlat d’allò més bé “d’aquella noia que explica consells per viure millor i ser més feliç a l’Hormiguero de Cuatro”. El segon títol, he estat esperant a llegir-me’l després de veure l’exposició que han dedicat a Sándor Márai al Palau Robert.
Però el llibre que m’hauré de llegir primer, bàsicament perquè m’ho ha demanat l’editorial i gràcies a això compro el pa, es diu Les teves zones errònies de Wayne W.Dyer. Es veu que és un clàssic quasi de tota la vida perquè quan ho he comentat a casa els pares, ma mare ha exclamat un : “Osti, si aquest ja corria per les aules de psicologia quan anava a la universitat!”
Es veu doncs, que aquest Dyer és tot un mite i que el llibre és un clàssic per a la superació personal. Quan m’ho han explicat una mica més i caic de cul a terra, perquè no sóc lectora habitual d’aquest estil de llibres però he de reconèixer que quan el comences a llegir el plantejament global no està malament del tot. Sempre es pot aprendre coses noves no? Ja us explicaré què tal la llegida i l’informe de lectura!
Salut!
