30.3.11

Una família fora de serie...i tant!


Atabalada com vaig ja he començat a espaiar les meves intervencions al blog! I és que això de ser lectora editorial, que jo em pensava que era una feina de bufar i fer ampolles, és més entretingut del que sembla.
Ahir vaig anar a portar l’informe del llibre Una família fora de sèrie. I jo que em pensava que la meva família era poc convencional... El llibre té només 175 pàgines que es llegeixen en un tres i no res. L’estil és sensacional si et ve de gust llegir alguna cosa que no t’enterboleixi gaire els pensaments i que et distregui una estoneta, ja que tal i com està narrada la història, sembla que t’ho estigui explicant una amiga o una veïna. Els dos protagonistes i enamorats, l’Oriol i la Maria, es van alternant les explicacions de l’argument i realment té un toc molt còmic veure com la mateixa situació es pot interpretar per una ment femenina i una de masculina (a anys llum, vaja). Un altre dels toc d’humor de la novel·la és que la parella està composta per un pijo i nen de papà de Barcelona i una filla predilecta de Santa Coloma i els embolics idiomàtics i de família que això comporta. L’aparició de la iaia de la Maria en el llibre és estel·lar i totalment recomanable per a arrencar una bona rialla. La seva millor frase (i perdoneu que l’expliqui per avançat però no me’n puc estar) és en el moment que la Maria es troba amb un “problema femení” i li diu: “Quien mete la mano, le pica el gusano!”. Us recomano doncs el llibre per a passar una bona estona de diumenge o fins i tot per anar a la platja aquest estiu.
Al entregar l’informe ahir a les editores de labutxaca vaig sentir una conversa per telèfon on deien no-sé-ben-bé-què d’una super notícia de Murakami de cara al juny. Com que no sé per on anirà el tema, jo ja he demanat un dels seus llibres que em falta per llegir i ja el tinc a la tauleta de nit. After dark ha estat la meva elecció. Ja us explicaré com em va la seva lectura.
Salut!

1 comentari:

  1. Aquest llibre em va agradar molt, com tu dius es llegeix fàcil i mentre llegeixes t'oblides fins i tot del teu nom. És simpàtic i fa somriure, cosa d'agrair abans d'anar a dormir, que és quan jo llegeixo

    ResponElimina