Benvolguts, les meves disculpes per la poca actualització del blog però un any més he caigut sense voler en la voràgine huracanada de Sant Jordi i tot el que l’envolta.
Tots els que treballem en el sector hem patit pel clima, hem corregut pels timmings d’entrega i hem utilitzat les últimes reserves d’energia per tal que la diada anés el millor possible. Això si, els que érem a Barcelona vam lluir tot el dia un gran somriure patrocinat pel sol que feia.
Canviem de passat a present. Som a principis de maig i per tant...ja han arribat les primeres novetats de labutxaca a les llibreries!
Val a dir que alguns títols ja han entrat directament a la meva llista interminable de llibres pendents per llegir, com ara Innocència Radical de l’Elsa Punset i L’última trobada de Sándor Márai. El primer perquè ja feia temps que tenia ganes de llegir alguna cosa de la filla de l’Eduard Punset i perquè tothom m’havia parlat d’allò més bé “d’aquella noia que explica consells per viure millor i ser més feliç a l’Hormiguero de Cuatro”. El segon títol, he estat esperant a llegir-me’l després de veure l’exposició que han dedicat a Sándor Márai al Palau Robert.
Però el llibre que m’hauré de llegir primer, bàsicament perquè m’ho ha demanat l’editorial i gràcies a això compro el pa, es diu Les teves zones errònies de Wayne W.Dyer. Es veu que és un clàssic quasi de tota la vida perquè quan ho he comentat a casa els pares, ma mare ha exclamat un : “Osti, si aquest ja corria per les aules de psicologia quan anava a la universitat!”
Es veu doncs, que aquest Dyer és tot un mite i que el llibre és un clàssic per a la superació personal. Quan m’ho han explicat una mica més i caic de cul a terra, perquè no sóc lectora habitual d’aquest estil de llibres però he de reconèixer que quan el comences a llegir el plantejament global no està malament del tot. Sempre es pot aprendre coses noves no? Ja us explicaré què tal la llegida i l’informe de lectura!
Salut!
Ja es veu que tenim gustos molt diferents! De les novetats de maig jo em quedo amb uns altres, clarament. El primer, el d'en Xavier Bosch, Se sabrà tot, que ja tinc a les meves mans. Dels altes, els que més em tiraven eren els de Jo Nesbo, que no n'he llegit res. I justament els que cites tu, eren els que menys m'atreien!
ResponElimina