17.3.11

He traslladat la meva voluntat de llibre al gimnàs

Després de tot un cap de setmana reclosa a casa gràcies a la generosa pluja que impedia sortir a comprar el pa, he acabat a temps el meu primer informe de lectura per labutxaca que us vaig comentar en el post anterior. Doncs bé, he de dir que ha estat entregat a temps (jo crec que ho he d’agrair a la climatologia perquè jo i la puntualitat sovint tenim desenganys).

Un cop acabat l’informe i amb temps per pensar (gràcies a la pluja de nou)em vaig dir: escolta Txell, què millor que posar a prova el llibre del qual n’has fet l’informe i verificar que les teves conclusions són correctes? Bé, de fet no va anar ben bé així...si he de ser-vos sincera la reflexió va ser la següent: El 7 de maig he d’assistir a un casament i m’agradaria entrar en el vestit negre que em vaig comprar el dia que la Laura (una cosina dissenyadora) em va escalfar el cap sobre la importància de tenir sempre a l’armari un vestit negre per a qualsevol ocasió. Doncs bé, només l’he dut un cop en una festa i m’agradaria tornar-me’l a posar. Així doncs amb el calendari a la mà queden 8 setmanes per a la cerimònia i tinc un llibre sobre la taula que es diu Posa’t en forma en 9 setmanes i mitja.

Quan em van encarregar l’informe sobre el llibre vaig pensar que seria un d’aquells libres que et diuen el què has de fer i que resulta impossible de seguir. Quan el vaig començar a llegir vaig veure que és molt directe i que et proposa fites gens descabellades. En el fons, tots sabem que una bossa de patates i uns donettes no són el millor vermut d’un diumenge. Doncs perquè llegir 20 pàgines avorrides sobre els carbohidrats? En aquest llibre s'ho estalvien i van directe al gra, cosa que m'encanta. El llibre diu “el que és bo és sa, i el que és sa és estètic”. Explica el llibre que amb el teu cos hi estaràs tota la vida així que millor cuidar-se i entendre que per a estar bé, primer has de sentir-te bé i mira..m’he animat. El repte que proposa per la primera setmana el vaig veure força assumible: anar al gimnàs dues vegades i vigilar amb els sopars.

Ahir em vaig reconciliar amb el centre esportiu al que estava apuntada només per anar pagant puntualment cada mes i en el que encara no havia posat els peus al vestuari. Em vaig decidir per la classe de steps dels dimecres i mare meva!! Quin fart de pujar i baixar l’escalonet aquell! Sembla fàcil quan es veu per la TV però seguir aquell professor motivat em va costar lo meu. He de reconèixer que avui em sento molt millor i com amb més energia, no ho negaré, però el show que munto cada vegada que de pujar o baixar l’escala no té nom. Visca les agulletes!

1 comentari:

  1. jaja he rigut molt amb la teva entrada :)

    La veritat és que pensava que el llibre seria més tècnic, però veig que proposa reptes bastant assequibles!

    Petonets

    ResponSuprimeix