4.5.11

Novetats de maig

Benvolguts, les meves disculpes per la poca actualització del blog però un any més he caigut sense voler en la voràgine huracanada de Sant Jordi i tot el que l’envolta.
Tots els que treballem en el sector hem patit pel clima, hem corregut pels timmings d’entrega i hem utilitzat les últimes reserves d’energia per tal que la diada anés el millor possible. Això si, els que érem a Barcelona vam lluir tot el dia un gran somriure patrocinat pel sol que feia.
Canviem de passat a present. Som a principis de maig i per tant...ja han arribat les primeres novetats de labutxaca a les llibreries!
Val a dir que alguns títols ja han entrat directament a la meva llista interminable de llibres pendents per llegir, com ara Innocència Radical de l’Elsa Punset i L’última trobada de Sándor Márai. El primer perquè ja feia temps que tenia ganes de llegir alguna cosa de la filla de l’Eduard Punset i perquè tothom m’havia parlat d’allò més bé “d’aquella noia que explica consells per viure millor i ser més feliç a l’Hormiguero de Cuatro”. El segon títol, he estat esperant a llegir-me’l després de veure l’exposició que han dedicat a Sándor Márai al Palau Robert.
Però el llibre que m’hauré de llegir primer, bàsicament perquè m’ho ha demanat l’editorial i gràcies a això compro el pa, es diu Les teves zones errònies de Wayne W.Dyer. Es veu que és un clàssic quasi de tota la vida perquè quan ho he comentat a casa els pares, ma mare ha exclamat un : “Osti, si aquest ja corria per les aules de psicologia quan anava a la universitat!”
Es veu doncs, que aquest Dyer és tot un mite i que el llibre és un clàssic per a la superació personal. Quan m’ho han explicat una mica més i caic de cul a terra, perquè no sóc lectora habitual d’aquest estil de llibres però he de reconèixer que quan el comences a llegir el plantejament global no està malament del tot. Sempre es pot aprendre coses noves no? Ja us explicaré què tal la llegida i l’informe de lectura!
Salut!

14.4.11

Un dia Murakami 100%

Bona tarda a tutti!

Recordeu que en l'últim post us comentava (per no dir xivar) que hi haurien notícies sobre Murakami? Doncs ja he resolt el  misteri! El proper 29 d'abril s'estrena la pel·lícula Tokio Blues, basada en el best-seller del japonès Haruki Murakami. La peli estarà dirigida per Tran Ahn Hung i durà la col·laboració del component del grup Radiohead, Jonny Greenword.
Així doncs, he corregut a demanar el llibre a les noies de labutxaca (és força xulo treballar en aquella casa eh?) i me l'han donat amb la condició que els comenti si m'ha agradat.

La història de Tòquio Blues, està considerada el clàssic modern per excel·lència de la literatura japonesa i explica els embolics sentimentals d'un jove estudiant dels anys seixanta. Molt 'pop' tot plegat!

A més a més, sembla que aquest sigui l'any de Murakami a casa nostra, ja que el passat mes de març ha estat guardonat amb el XXIII Premi Internacional Catalunya que atorga la Generalitat, dotat amb 80.000 euros i una escultura d'Antoni Tàpies. El premi reconeix l'obra narrativa de Murakami per haver transcendit el seu àmbit cultural i per ser un referent del panorama literari mundial.

Per acabar amb aquest dia murakanià que duc a sobre, explicar-vos només que el llibre que vaig començar de l'escriptor ja l'he acabat! After Dark narra les vides de persones solitàries que busquen la seva pròpia identitat. La història és senzilla però t'atrapa força. Es nota la fragilitat de l'autor, que no sé com s'ho fa però sempre descriu situacions i escenes com si les poguéssis veure a través d'una fotografia.

Ja veurem com és la peli...us mantindré informats!

30.3.11

Una família fora de serie...i tant!


Atabalada com vaig ja he començat a espaiar les meves intervencions al blog! I és que això de ser lectora editorial, que jo em pensava que era una feina de bufar i fer ampolles, és més entretingut del que sembla.
Ahir vaig anar a portar l’informe del llibre Una família fora de sèrie. I jo que em pensava que la meva família era poc convencional... El llibre té només 175 pàgines que es llegeixen en un tres i no res. L’estil és sensacional si et ve de gust llegir alguna cosa que no t’enterboleixi gaire els pensaments i que et distregui una estoneta, ja que tal i com està narrada la història, sembla que t’ho estigui explicant una amiga o una veïna. Els dos protagonistes i enamorats, l’Oriol i la Maria, es van alternant les explicacions de l’argument i realment té un toc molt còmic veure com la mateixa situació es pot interpretar per una ment femenina i una de masculina (a anys llum, vaja). Un altre dels toc d’humor de la novel·la és que la parella està composta per un pijo i nen de papà de Barcelona i una filla predilecta de Santa Coloma i els embolics idiomàtics i de família que això comporta. L’aparició de la iaia de la Maria en el llibre és estel·lar i totalment recomanable per a arrencar una bona rialla. La seva millor frase (i perdoneu que l’expliqui per avançat però no me’n puc estar) és en el moment que la Maria es troba amb un “problema femení” i li diu: “Quien mete la mano, le pica el gusano!”. Us recomano doncs el llibre per a passar una bona estona de diumenge o fins i tot per anar a la platja aquest estiu.
Al entregar l’informe ahir a les editores de labutxaca vaig sentir una conversa per telèfon on deien no-sé-ben-bé-què d’una super notícia de Murakami de cara al juny. Com que no sé per on anirà el tema, jo ja he demanat un dels seus llibres que em falta per llegir i ja el tinc a la tauleta de nit. After dark ha estat la meva elecció. Ja us explicaré com em va la seva lectura.
Salut!

21.3.11

Dia Mundial de la Poesia

Avui 21 de març es celebra el Dia Mundial de la poesia coincidint amb l'arribada de la primavera. Barcelona hi participa organitzant una trentena d'activitats relacionades amb la poesia i amb la Poetissa Marta Pessarrodona com a convidada especial d'enguany. Si en voleu més informació ho trobareu tot explicat en el blog del Dia Mundial de la Poesia. 

Amb un solet que ja comença a treure el cap ve de gust obrir les finestres i deixar entrar la fresca perquè s'endugui la mandra que s'ha anat enganxant a les mantes i als coixins al llarg de l'hivern. Amb un nou llibre sota el braç començo doncs la primavera, tot i que no he descuidat la meva proposta amb el llibre Posa't en forma en 9 setmanes i mitja. En queden 7 només... 

Ja us explicaré com va la nova lectura de labutxaca Una família fora de sèrie, de l'autora Sílvia Soler. De moment i per a celebrar un xic el dia, un petit poema oriental. Un haiku de Miquel de Palol:

"Encara mor aquella primavera".

Glaç de navalles:
cruel indiferència
de les muntanyes.

17.3.11

He traslladat la meva voluntat de llibre al gimnàs

Després de tot un cap de setmana reclosa a casa gràcies a la generosa pluja que impedia sortir a comprar el pa, he acabat a temps el meu primer informe de lectura per labutxaca que us vaig comentar en el post anterior. Doncs bé, he de dir que ha estat entregat a temps (jo crec que ho he d’agrair a la climatologia perquè jo i la puntualitat sovint tenim desenganys).

Un cop acabat l’informe i amb temps per pensar (gràcies a la pluja de nou)em vaig dir: escolta Txell, què millor que posar a prova el llibre del qual n’has fet l’informe i verificar que les teves conclusions són correctes? Bé, de fet no va anar ben bé així...si he de ser-vos sincera la reflexió va ser la següent: El 7 de maig he d’assistir a un casament i m’agradaria entrar en el vestit negre que em vaig comprar el dia que la Laura (una cosina dissenyadora) em va escalfar el cap sobre la importància de tenir sempre a l’armari un vestit negre per a qualsevol ocasió. Doncs bé, només l’he dut un cop en una festa i m’agradaria tornar-me’l a posar. Així doncs amb el calendari a la mà queden 8 setmanes per a la cerimònia i tinc un llibre sobre la taula que es diu Posa’t en forma en 9 setmanes i mitja.

Quan em van encarregar l’informe sobre el llibre vaig pensar que seria un d’aquells libres que et diuen el què has de fer i que resulta impossible de seguir. Quan el vaig començar a llegir vaig veure que és molt directe i que et proposa fites gens descabellades. En el fons, tots sabem que una bossa de patates i uns donettes no són el millor vermut d’un diumenge. Doncs perquè llegir 20 pàgines avorrides sobre els carbohidrats? En aquest llibre s'ho estalvien i van directe al gra, cosa que m'encanta. El llibre diu “el que és bo és sa, i el que és sa és estètic”. Explica el llibre que amb el teu cos hi estaràs tota la vida així que millor cuidar-se i entendre que per a estar bé, primer has de sentir-te bé i mira..m’he animat. El repte que proposa per la primera setmana el vaig veure força assumible: anar al gimnàs dues vegades i vigilar amb els sopars.

Ahir em vaig reconciliar amb el centre esportiu al que estava apuntada només per anar pagant puntualment cada mes i en el que encara no havia posat els peus al vestuari. Em vaig decidir per la classe de steps dels dimecres i mare meva!! Quin fart de pujar i baixar l’escalonet aquell! Sembla fàcil quan es veu per la TV però seguir aquell professor motivat em va costar lo meu. He de reconèixer que avui em sento molt millor i com amb més energia, no ho negaré, però el show que munto cada vegada que de pujar o baixar l’escala no té nom. Visca les agulletes!

11.3.11

A labutxaca... de veritat.

El destí ha fet un tomb i ahir vaig anar a una entrevista de feina a Grup62. M'han trucat ara fa una estona per dir-me que compten amb mi per a fer informes de lectura i d'opinió del segell labutxaca!! Fort eh?

La sorpresa ha estat quan m'han donat el primer llibre que he de llegir: Posa't en forma en 9 setmanes i mitja. He pensat...ja està, ja t'han vist grassona! Al final ha resultat que és una novetat inèdita en català que treuen aquest mes de març i del que en volen una valoració. L'ha escrit un tal Juan Rallo, que pel que es veu és un crack. És el mateix entrenador que va aconseguir que li sortissin els quadradets abdominals a la panxa de Pablo Motos (de l'Hormiguero) i que entrena a famosos com ara David Ferrer o Josep Lobató.

Com que diuen que plourà, aquest cap de setmana em tancaré a casa amb el sofà i la manta i en faré la lectura i l'informe. Ja comentaré què tal tot plegat!

Bon cap de setmana :)

9.3.11

Ens arremanguem i comencem blog!

El meu nom és Txell Roig i m'he proposat de fer un blog per veure si així aconsegueixo mantenir algun projecte més de dos mesos seguits!

Tinc 25 anys i visc a Barcelona. Com us podeu imaginar sóc un xic tastaolletes i mai acabo res del que he començat. M'agradaria doncs, començar un blog on explicar les peripècies que em passen en el dia a dia -us puc assegurar que no són poques- i tenir un petit calaix de sastre on compartir la meva gran afició per la literatura.

He estudiat filologia a la UAB i ara provo de mantenir-me fent feinetes que trobo de correctora o d'altres similars. He de reconèixer que també faig cangurs i substitucions on calgui...que a Catalunya s'hi viu molt bé però costa els seus dinerons.

De blogger no en tinc massa així que intentaré que aquest nou projecte arribi a bon port!

Salut!